Projecte-Andreu.org - Drama

Munich

Tue, 08 Aug 2006 09:04:48 -0700

Munich, un xiquet vol parlar de política.

Spielberg és Spielberg, és la màxima que més he escoltat com a promoció de la pel·lícula. I mai he entés que volien dir en això. un home, posat a productor, i ni més ni menys que de Dreamworks.. la manera de realitzar els somnis. He llegit diverses llegendes urbanes, al voltant de perquè el director més comercial (ací dit com a elogi) i enginyós, de Hollywood, va rodar La lista de Schlinder.. es veu que va descobrir que un familiar, o els pares, com tants altres jueus van estar i morir a un camp nazi; i per això es sentia obligat a rodar algo sobre allò.. com el petit capritx d´un geni, llavors va fer Parc Juràsic, per poder financiar-la. El destí sempre és imprevisible, i eixa boutade de geni compromés es va convertir en un èxit major (açò remet a la trama de Granujas de medio pelo, de Allen, però això és una altra història).

Paradise now

Sun, 14 May 2006 10:35:54 -0700

Sovint la publicitat sempre creu que una nova versió sobre un conflicte és menys partidiària, i es creu més neutral i objectiva, ací crec que és el cas. Almenys és una versió des de la perspectiva que mai vegem, dels protagonistes. A aquesta pel·lícula se´ns pretén retratar que passa pel cap a dos palestíns que pretenen immolar-se a Tel aviv. Llavors conté dues vessants, una que es quedaria en lo visual i cinematogràfic, i una altra que ho trascendeix, que parla de la vida i dels èssers humans. Davant d´aquesta no sé si m´atreviria a fer comentaris, almenys a posicionar-me en un sentit més justificatori. Crec que alguns sectors sionistes o senzillament reaccionaris, han dit que esta pel·lícula és molt maniquea, comentari que m´ha sobtat molt, perquè crec que és tot lo contrari. Els tres protagonistes tenen una actitud distinta, i als tres els compréns, emocionalment pot seguir fàcilment les seues experiències i la seua decisió.

Obaba

Mon, 08 May 2006 14:50:32 -0700

Una jove estudiant de cinema decideix anar a Obaba a fer un treball per a l'escola. Obaba és un poblet perdut per les muntanyes vasques. Càmera en ma, va coneguent a tots els personatges del poble... l'hostaler amant de llangardaixos; Miguel, l'únic jove del poble; a sa mare, l'antiga mestra de l'escola. Amb tots va reconstruint el passat i present del poble.
Aquesta sinopsi sols representa el nexe d'unió entre les històries que es conten, que en aparença no tenen res a veure unes amb altres, excepte que passen al mateix poble, i amb, més o menys, els mateixos personatges. Bassada en un llibre de relats, aquest film resulta molt entretingut. Cada història té la seua intriga. És una pel·lícula d'eixes que no pots dir que tinguen un argument, per que en tenen molts. A demés cada història dona pistes de les anteriors o les següents, provocant a l'espectador per a que preste atenció a totes elles.

V de vendetta

Fri, 21 Apr 2006 04:54:50 -0700

Estem al futur. Els sistemes polítics s´han apoderat dels seus súbdits, i els han allunyat de la política, i mitjançant la televisió els manipulen i així enmascaren les atrocitats que cometen. Hi ha toc de queda i tot està prohibit. Però hi ha un superheroi, que amb sols una màscara blanca amb un somriure creu que cal venjar-se (vendetta), i ha canviat la Z del zorro per la v d´eixa actitud. La pel·lícula està inspirada en un comic, amb guió d´Alan Moore i dibuixos de David Lloyd. El primer, almenys, era un anarquista convençut i havia impregnat eixa càrrega en el personatge, ací queda més suavitzat, i és per això que Moore s´ha desmarcat de la pel·lícula, de la versió de la seua obra.

buenas noches, buena suerte

Sun, 02 Apr 2006 08:09:51 -0700

És una pel·lícula que va carregada de moltes circumstàncies, en lo qual s´hem fa molt difícil, valorar-la.. ha estat molt avisada, molt comentada, molt criticada.. i llavors quan t´enfrontes a ella a la gran pantalla, ja duus molts prejudicis al damunt. Sovint, me solen decepcionar els films tant publicitats, però després veient-les temps després, les entenc d´una altra manera
I amb aquesta pel·lícula crec que m´ha passat algo semblant. Desitjava vore-la, la posaven bé, i el tema m´agradava. La pel·lícula està ben feta, és més teatral que cinematogràfica, la càmera es meneja massa al meu parer, buscant els rostres del presentador del programa de Good night, good luck; i els de Clooney obviament. El blanc i negre, crec què l´exigeix l´època que tracta a l´igual que la música, però crec que la recarreguen massa; els diàlegs els veig o massa retòrics o massa previsibles, però els escoltes i no estan mal, vull dir crec que el pitjor que es pot dir d´aquesta pel·lícula, és que està ben feta. Sí, ben feta, compta amb mitjans malgrat ser "independent", però li falta algo en l´ànima, en el to.. woody allen pot contar-te moltes voltes el mateix acudit, però te rius perquè creus en com te´l conta; Chaplin te feia plorar menejant un llavi, Wilder sap juntar una carrera amb una batuta orquestral.. igual no s´ha de comparar, però per ser una bona pel·lícula, exigisc que hi ha algo més que una elaboració tècnica, correcta.. ha d´haver algo més, eixe talent que obliga a reveure-les, ací no serà el cas. I crec que sé perquè és, no es pot posar a fer "cinema polític", un liberal; no pot parlar de comunistes, un que tampoc vol que estiguen; les imatges d´arxiu de Mcarthy per mi, és el millor de la pel·lícula (segurament per deformació professional, sóc licenciat en història) però no estan agafades les més impactants, és a dir, les que es trauen ja les sabem.. són el macarthysme, que fàcilment rastregem al seu present, amb motiu del pànic del 11-S, que els ha fet rellegar llibertats en pos d´una suposada seguretat..

El graduado (The graduate)

Mon, 20 Mar 2006 08:13:27 -0800

Sovint se´ns ha dit que Shakespeare i el cinema, han estat sempre enemistats. Jo crec, que ací es demostra que no.. és la millor versió de Romeo i Julieta que s´ha fet mai, sobretot a partir de la segona meitat. Aquesta pel·lícula, és de 1967, i ha estat descrita com comèdia generacional, atacada des de la portada com una provocació. Els diàlegs són genials, rapidíssims i tallants; visualment té moments suberbis, a banda del erotisme de la cama de Mrs Robinson, adès aludida. Els personatges estan molt ben construits.. amb Dustin Hoffman sempre tinc els meus dubtes, però crec que és una mania personal.. mai acabe de saber si ha de fer riure o por.. per exemple, la seua persecució, la seua insistència.. seguint-la a classe, cridant-li a la biblioteca, correguent al costat de l´autobús.. que hauria de fer-nos riure alhora que ens mateninm intrigats al sofà; em recorda més al seu paper a Rainman o al Hanks de Forrest Gump..

Princesas

Mon, 20 Mar 2006 07:40:48 -0800

"Diuen que les princeses són tant sensibles a la rotació de la terra, que si se allunyen del seu regne, poden morir de tristesa.." Tal volta en eixa cita literària estan resumits molts elements de la pel·lícula.. si les putes també són princeses, quin tipus d´eixida és la seua professió, i els exilis tant geogràfics com interiors.

Fernando León de Aranoa, crec que es supera cada cop.. és el cineasta compromés per antonomàsia, i sovint açò artísticament es sol vore com una desventaja.. i crec que és tot el contrari, en aquest cas.. tal volta, Los lunes al sol.. era més maniquea - malgrat que a mi m´agradà -, Barrio, era més costumista; però aquesta crec que está millor elaborada.. el tema que tracta és un d´aquells grans temes tan manit com sempitern, però crec que ací se li aludeix amb una literatura bellísima, que es mostra en uns diàlegs i en unes reflexions, per part de Calle / Caye (C. Peña) tremendament emotives com lúcides. Visualment em sembla, que s´allunya del realisme anterior, més bé, per conjugar-lo amb símbols i metàfores.. a voltes esteticistes, però també punyents.. com el so d´un mòbil sonant, que és una cosa sempre violent.. però que tots saben, i sabem, qui crida.. Funcionaris sádics, nazis, estraperlistes del món injust cohabiten amb una vídua que fingeix que li envien flors d´un admirador, i que amb eixa

Salvoconducto (Laissez-passer)

Sun, 12 Feb 2006 07:47:53 -0800

La pel·lícula s´ocupa del cinema dins del cinema, de quin és el paper dels creadors, debat sempitern: art i compromís, però no jutja ni fa panflet, sinó que et relata una història i et presenta opcions. A més, l´escenari que tria és simptomàtic.. ho fa a la França ocupada pels nazis, a la productora Continental, creada pel mateix Goeebels. La pel·lícula dura tres hores, però - a més que el tema m´agrada - crec que no es fa llarga, perquè conté algo que tenen eixes gran pelis.. conjuga molt bé l´aventura, l´intriga de la resistència amb el perill nazi, per cert ací molt discret.. però ja se´ns fa inevitable, tindre por quan escoltem un timbre, una sirena, o els bombardejos.. Té present tocs de comèdia i situacions tant inverosímilament reals com absurdes. Diàlegs per la reflexió, una atracció capaç de despertar els sentiments i les emocions, més nobles, la complicitat(fraternité) i el rabiós desig de justícia.

Onegin

Tue, 10 Jan 2006 11:14:53 -0800

Evgney Onegin és un sofisticat urbanita del Sant Pertersburg del segle XIX. Solter molt codiciat, arruïnat per el continuu malbaratament de la seua fortuna. Un bon dia rep una carta del seu oncle moribund, i decideix visitar-lo abans no es mori (ell és l'únic hereu).

Basada en una novel·la russa, retrata de manera convincent el segle XIX a la Rússia dels Tzars. On tot allò francés tenia certa distinció, i lo rural careixia d'importància.

7 virgenes

Tue, 10 Jan 2006 10:54:50 -0800

En estiu, Tano aconsegueix un permís de 48 hores per sortir del reformatori on està confinat. El permís és per tal de poder assistir a la boda del seu germà, però ell l'utilitzarà per retrobar-se amb els amics, l'amiga, i altres. Tano vol aprofitar el poc temps que té per disfrutar i divertir-se. Tot, sense cometre cap infracció, per què no vol que li allarguen la pena.

Ambientada en alguna ciutat del sur, i en un barri obrer marginal. La història transcorre sense camp rumb, per tal de fer més realista la situació. La psicologia del protagonista és el centre de la història, retratant com veu els canvis i els no-canvis al seu barri.

La Isla

Thu, 05 Jan 2006 08:13:04 -0800

Hee-Jing és l'hostessa de un petit campament de cases flotants per a pescadors. On és corrent que les prostitutes facen visites a les casetes dels pescadors. Hee-Jing de vegades també fa aquest tipus de visites.
Un bon dia arriba un nou client, jove i atractiu, ofegat per els continus records d'un assassinat. Aquest jove no pot resistir la pressió i intenta suïcidar-se, però Hee-Jing el salva...

Com totes les pel·lícules coreanes, és lenta de collons. Amb diàlegs pràcticament inexistents, pot ser també a causa de que la protagonista no diu ni una sola paraula en tota la pel·lícula.

Pi. Fe en el caos

Tue, 20 Dec 2005 09:12:45 -0800

Acabe de veure-la, llavors no sé si seré objectiu (mai sé és de totes formes). Mentre obria açò, pensava en fer una ressenya circular. El film investiga en el procés de descobriment i decadència alhora, d´un matemàtic. El ritme i els plànols, així com la música resulten inquietants i dessassossegants.. llavors és una pel·lícula que aconsegueix el seu fi. Podríem discutir sobre lo desagradable de la intenció, però no sobre el film mateix. És a dir, és com si davant del Guernica sols parlàrem de la tragèdia de la guerra civil, o de com es conformà el feixisme o el colp militar, i no sobre el quadre mateix.

El indomable Will Hunting

Thu, 15 Dec 2005 10:09:05 -0800

Will Hunting és un jove rebel dels suburbis el qual fou abandonat de menut i reallotjat en diverses cases d'acollida on el maltractaven. Will té l'extranya capacitat de resoldre problemes matemàtics, la qual posa en pràctica a la universitat de Harward on treballa de bidell....

Guanyadora de dos oscars, aquesta perl.lícula continua sent previsible com tot el cine americà. Cal destacar que el guió el feren entre Matt Damon i Ben Affleck, dos actors més bé mediocres. Encara que en aquesta pel.lícula ens sorprenen amb un guió molt elaborat, malgrat que la seua interpretació deixa m

Match Point

Mon, 12 Dec 2005 07:19:57 -0800

woody allen canvia el manhattan habitual per Londres, i es recrea en el escenari, a més la classe alta que surt a la peli li dóna un caràcter peculiar a Londres, aristocràtic i tenístic.
el ritme és meravellós,des que comença relatant-nos l´ascensió d´un ex-tenista pobre, "fet a si mateix",seguint els cànons ianquis, fins a arribar als esglaons finals de la jerarquia social. El cinisme i la profunditat el fan un personatge molt inquietant, que a més llegeix novel.les russes, com Crim i Càstic que salpa per tot el film, oferint-li misteri, i alhora burla d´ella.
La primera trobada d´ell amb [oh, dios! - agenollat], Scarlett Johanson, és d´una perfecció i una sensualitat genials, irresistible.. que ja paga la pel·lícula.

Noviembre

Mon, 12 Dec 2005 02:10:26 -0800

Noviembre.. fins i tot el títol ja mostra el perquè de la pel·lícula. Novembre no és Octubre, però és el mes que va darrere, llavors cal replantejar-se com canviar el món.. després de les experiències sovint desencisades per..
Un grup d´actors s´enfronten a la realitat, volen transgredir, mutar-la.. el teatre és compromís, i per dur endavant eixa empresa ideen ingenioses, a voltes, cruels o extremes trames que posar en marxa al carrer.
L´estructura és curiosa també.. perquè se´ns relata des del present, i des del passat, des de l´òptica dels actors, ja més majors.. com una mena de fals documental.