Projecte-Andreu.org - Comèdia

Próximo Oriente

Sun, 03 Sep 2006 06:15:30 -0700

És una comèdia de Fernando Colomo. Parla del nou fenòmen de (es suposa, com si haguérem sigut sedentaris des del Neolític)la immigació, sobretot de com es produeix eixa adaptació i el mestissatge.
És un conte de fades, amb detalls interesants que denoten que el guionista que està al darrere duu molts anys fent comèdies. Hi ha dos germans, Cain i Abel, el primer és el bo i el segon és el dolent, per revisar els mites, supose. Doncs, Cain, és un dels actors de Agitación más iva, i clar.. imagine que eixe és el tiró comercial de la seua elecció. No dic que estiga malament, segurament, el perfil del personatge s´acosta al seu estil, és una mena del Càndid de Voltarie mesclat amb Forrest Gump, l´encert de Rousseau sí Rousseau hagués encertat, l´home bondadós per excelència que és capaç de tot pels altres, per amor també, i per deixar de ser el patito feo, i construir una família, això sí, ho fa en la cultura "forània", es fa islàmic, i per a més inri és carnisser! Hi haurà problemes amb el ramadan, la prohibició de la cervesa, el patriarcat masclista.. però tot s´ha de solventar amb un to blanc, tirant a rosa, que fa que la comèdia romàntica de Hollywood es trasllade a Lavapiés.

Bienvenido a casa

Sun, 30 Apr 2006 13:25:53 -0700

David Trueba, sempre m´agrada, però ací la veritat que crec que s´ha rendit a la comercialitat en les males acepcions que aquest concepté posseeix. El film estava revestit per totes bandes de detalls que hem feien sospitar, sols la feien a cinemes de masses, el tipus de públic que m´acompanyava era massa, massa.. acinèfil.. hi havia molta tercera edat denunciant detalls que no foren realistes a tothora (em moria de ganes de cridar-li: és una pel·lícula!), i després adolescents que parlaven sense parar, perquè no la volien vore.. haurien d´haver triat American Pie, que era la que hagueren reconegut gustosament, i no una peli d´un dels millor guionistes del cinema espanyol, un dels deixebles més destacats d´Azcona, que ni coneixen.. però de sobte, ho he vist clar.. van a vore una continuació dels Serrano, com el prota és el tio graciós de la sèrie.. i clar, segurament Trueba haurà de compensar eixe públic també.. i per això a voltes es passa de cursilona.

La vida secreta de Sherlock Holmes

Thu, 13 Apr 2006 11:43:55 -0700

Deia Hitchcock que el país que fa d´escenari de les històries ha d´aportar els detalls porpis d´ella. Ací, quan s´arriba a Escòcia es sent una gaita, i com és una pel·lícula anglesa, els diàlegs estan al servei de l´humor més anglés possible, subtil i elegant, per exemple:

"Holmes... Permítame una pregunta. No quisiera parecer indiscreto pero, ¿ha habido mujeres en su vida?". "La respuesta es sí... Me parece usted indiscreto"

Clar no cal dir que el guió el signa Wilder, amb L.A.Diamond, talent de tantes genialitas com El apartamento o El "Nadie es perfecto" de Con faldas y a lo loco.

Cha-cha-chá

Wed, 22 Mar 2006 15:28:11 -0800

Lucía i Maria són grans amigues. Des de petites estiuegen juntes, elles dos i el novio de torn de Maria. Els novios de Maria sempre han estat avorrits per a Lucía, però l'últim no. D'aquest últim s'ha enamorat. En una festa Lucía i el novio de la seua amiga (Pablo) es lien, amb lo qual Lucía es fa il·lucions. Tanmateix ell prefereix continuar amb Maria. En un intent per quedar-se amb Pablo, Lucía contrata a un actor per a que es lligue a Maria.

Comèdia espanyola pija. Del tipus: "O sea... no?". Sense cap valor cinematogràfic. Juga amb els amorios d'uns i altres complicant-se la vida per no res. No sé per que hi ha gent que es pensa que l'amor és ser maquiavèl·lic.

Un dia sin fin

Sun, 19 Mar 2006 09:46:01 -0800

Remake europeu d'una de les poques comèdies modernes americanes dignes de menció: Atrapado en el tiempo. La història ve a ser la mateixa. Amb més càrrega eròtica provocada per Goya Toledo. Al meu entendre esta dona està ahí per tal que la pel·lícula tinga algo interesant, ja que l'original tenia millor història.

Irma la dulce

Sat, 04 Mar 2006 07:07:43 -0800

A tots els que li agrade Amelie han de veure aquesta pel·lícula, tots els que creguen en el realisme màgic, la disfrutaran. "Un emigrant rumanés, anomenat Concentescu es queda un bar que ja es deia Moustache, i com eixia més car canviar el nom que deixar-se bigot.."

Jack Lemmon, amb total llibertat, per fer gestos, paiasades, disfressar-se.. una delícia. I Shirley Maclaine, fent de prostituta amb una dignitat i una elegància que ja volgueren les baroneses de l´alta societat.

Es trobem a París, i hi ha un gendarme que es farà proxeneta perque s´enamorarà de la seua assalariada. Els colors inunden la vida, que transcorre sempre de nit, però amb més llum i més moviment que al dia. Hi ha personatges de comic, les rivals d´ella al carrer, els rivals d´ell entre els "xulos" amb els seus "mots" disparatats.. i sobretot el cambrer del pub.. llavors un proxeneta es farà passar per un client perquè ella estiga sempre amb ell.. hi ha alguna manera més bella de fer una propaganda moralista? [Doncs hi hagué jaleo amb l´estrena.. wilder sempre s´ha vist com un verd socarron pels hipòcrites catòlics, també volgueren prohibir "Bésame, tonto".. temàtica sexual i no hi cap nu!!].. i el més grau, és que a voltes les mentires són més creibles, i les veritats totalment inverosímils llavors.. Però això ja és una altra història.

Belle epoque

Fri, 24 Feb 2006 07:21:35 -0800

Són els temps de la república, les acaballes, s´està preparant el pucherazo del 36 segons es conta, i un jove, seminarista que sap cuinar es refugiarà (perque ha desertat) a una casa llibertària (o llibertina, eixos dos conceptes que sempre es pretenen fondre). Ell, no està preparat per eixe ambient tant vitalista i belle-epoque que presideix eixe espai. I primerament, es decideix a abandonar-ho camí a Madrid però ràpidament en veu alta dos colosos actors testimonien el veritable motor del món. Fernan Gómez, el pare de les 4 noies, li ho conta a un retor (A. González).. "vuelve tras el olor del coño de mis hijas!" Amb eixa rotunda claredat s´explica quina va a ser la trama de la pel·lícula. 4 filles contra un seminarista.

Eloísa está debajo de un almendro

Thu, 23 Feb 2006 05:16:59 -0800

Eloisa.. és la mansió de Rebecca i l´escala de Encadenados, atravessada per un humor absurd i surreal, propi dels germans Marx.Els diàlegs són sinsentits i paradoxes del tipus.. "porqué no avisó que no avisaría" i a més els rostres dels criats, són tremendament divertits.. hi ha voltes que amb els ulls ja te conten el disparat. Els diàlegs es succeixen vertiginosament, el ritme és veloç, sobretot a l´inci, a l´estil dels germans marx. Però a més hi ha una trama al darrere. Està la història d´amor, amb Rafel Duran i Amparito Rivelles (on ella condueix, fins i tot, recordem que estem en la postguerra feixista, i que l´Angel de la llar és el model masclista que s´imposa), pròpia de l´star system nord-americà, amb vestits luxosos, descapotables ostentosos, passetjades a caball, amb unes elipsis pròpies de l´estil del film, fulles de calendari que els sobrevolen, fundits encadenats en espiral. Però juntament, també hi ha dues mansions o castells terrorífics, on dins anida la locura.. un home que duu 10 anys al llit, i els criats han de simular-li que viaja en tren, projectant-li vistes per la finestra, el xisclar del tren es sent d´un tocadiscos..

Brokeback mountain

Sun, 12 Feb 2006 08:21:27 -0800

Pel·lícula lenta on les hi haja, poc de diàleg i molta muntanya. Crec que fer la crítica dolenta d´aquesta pel·lícula és políticament incorrecte, però us asegure que si la peli no fos entre dos homosexuals (un, com a mínim, és bisexual!) ningú hagués parlat d´ella, bé em eferisc bé..
Els diàlegs, són gairebé inexistents.. i no sé si és una impressió personal, però és fàcil deduir els dobles sentits de quasi tot el que diuen. La problemàtica del fet de ser homosexuals, i que allò pose entrebancs al seu amor.. crec que era el tema que tothom esperava en el film, però això s´intueix perque a la pel·lícula és molt puntual, o quasi ni se menciona. De fet si no volem buscar el context de repressió sexual de l´època podriem adduir fàcilment que si el romanç no triomfe és per por al compromís d´un dels dos, que és l´excusa que acostumen a triar les comèdies romàntiques.

Comedia sexual de una noche de verano

Tue, 24 Jan 2006 10:54:21 -0800

una de les pel·lícules més lleugeres de allen.. s´inspira en shakespeare com es veu clarament al títol. I a més barretja els referents de Chejov i Bergman (Sonrisas de una noche de verano), però passant-los per l´humor, per l´embolic.. entre les parelles. Tot això salpicat de cites filosòfiques i debats envers de la transcendència i la sencillesa, un tema recurrent de Allen. Baixar a la quotidianitat els interrogants més metafísics.

És graciosa, encara que perd al comparar-se amb altres, per exemple, contra l´anterior, "Recuerdos" una de les millors, la posterior seria Zelig, un fals documental, molt lúcid, però també anti-comercial. Recuerdos estava feta en blanc i negre, i era massa catàrquica, és a dir un autoqüestionament, (pseudo)autobiogràfic com ja passava a Desmontando a Harry.

Los dos lados de la cama

Fri, 20 Jan 2006 13:17:21 -0800

He escoltat a molts llocs que és dolenta. A mi no m´ho ha semblat. Primerament, per agradar-vos us ha d´haver agradat molt la primera.. esta és prou més fluixeta. He de dir que és un musical, i el fet d´arriscar-se a fer un musical "a la espanyola" ja hem sembla un punt a favor, ja li done d´entrada mèrit.. aquest génere sempre presenta la dificultat de introduir les cançons a la trama, d´un mode no excessivament forçat.. ací s´intercalen prou bé les cançons a les trames.. sobretot la interpretació de "Gavilán o paloma" per Alberto Sanjuan em semblà molt divertida.
Alberto Sanjuán, se n´ix a tota la pel·lícula. També Ernesto Alterio, que em sembla genial.. he de dir que tinc debilitat per ell, acostume a partir-me, cada volta que el veig.. ja haureu vist la meua ressenya de Semen, on ja ho deia.

Usted primero (Après vous)

Fri, 13 Jan 2006 10:58:55 -0800

Una pel·lícula que s´esdevé molt fresca.. el primer quart d´hora és sensacional, inclosos els crèdits que me semblen una obra mestra ja.. i el diàleg entre un home que salva a un suicida, i aquest, i les disculpes del primer per no haver-lo deixat són genials.
El ritme del film és molt dinàmic, inclús els moments menys còmics o més reflexius crec que estan ben salvats, no arriba a fer-se pesada, ni quan arriben a les trames amoroses sovint
sempre més previsibles, o edulcorades.. al meu parer, també he de dir que soporte millor Desayuno con diamantes que Nosferatu, per exemple.

Braindead (Tu madre se ha comido a mi perro)

Wed, 11 Jan 2006 09:40:42 -0800

Un zoòleg captura en Skull Island un exemplar de mono molt estrany. Durant la captura els indígenes intente evitar el rapte, i els advertissen que el simi està maleït. No obstant el simi arriva al zoo de Nova Zelanda. Lionel, per altra banda és un jove neozelandès reprimit per sa mare, al més pur estil Norman Bates.

Obra mestra del cine gore (segons diuen) del director de la saga de El señor de los anillos. Jo de cine gore no entenc, però puc afirmar que és la pel·lícula que més ketchup utilitza de les que he vist. És gore, fins l'absurd, sent realment una comèdia de sang. És divertida. La naturalitat amb que el protagonista accepta la situació és realment còmica.

El hombre de la casa

Sun, 08 Jan 2006 10:00:35 -0800

Roland Sharp és un ranger de Texas que persegueix un testimoni per a un judici a un mafiós. En la persecució apareix un franctirador el qual fereix a la seua companya. El testimoni fuig i apareix assassinat en un carreró. Casualment unes animadores són testimonis de l'assassinat. Roland Sharp haurà de protegir-les.

Horrorosa pel·lícula de animadores "super-super-guais". Sols Tommy Lee Jones es mereix menció. Encara que l'home de negre hauria d'elegir millor el cine que fa.

Kung Fu Sion

Wed, 04 Jan 2006 14:50:06 -0800

Comèdia absurda ambientada en una mena de Chicago als anys 20, però en Xina. On bandes de mafiosos s'ataquen mútuament. Però hi ha un barri tan pobre que ni als mafiosos no els interessa. Allí viuen com poden, tots sota el domini de la casera i el seu poderós "crit". Tot va bé fins que una parella que diu ser de la banda més poderosa de la ciutat, intenta fer xantatge al barber de la comunitat.

Es tracta de una pel·lícula de pataetes i punyades, amb un estil molt còmic. Enfocant tota la trama al coneixement del kunfú. Durant la pel·lícula es fan molts guinys a grans clàssics del cine com Casablanca, El Resplandor, etc... encara que també es fan guinys a pel·lícules com Matrix Reload, Termineitor 2 i Spiderman.