]> http://projecte-andreu.org/taxonomy/term/10/0 ca http://projecte-andreu.org/cine/presidente_mitterrand <!-- google_ad_section_start --> <p>És un documental, és una biografia.. però no és un biopic, és molt europeu, de fet m´atreviria a dir, si m´agradaren les generalitzacions, que és molt francés.</p> <p>París és revolució francesa, però també és la ciutat de l´amour. Llavors, ací es conjuguen les dues coses. El president gal, és entrevistat per un periodista que vol averiguar un poc d´història, i Miterrand, està a punt de morir, però es conserva lúcid i quisquillós. Es suposa que va de política, però la política no surt massa, sols per explicar cadascú d´on és.. tots menys Miterrand.</p> <p>El documental, crec que està molt ben fet, i la pseudo-història que sempre cal inventar al voltant de l´entrevistador, està molt ben feta. I la interpretació de Bouquet és genial, sinó ho saps, creus que és Miterrand de veres. Miterrand parla, i de forma molt bella i tallant, de tot, de la vida, de literatura, de l´amor.. inclús ma maquillant la seua memòria. Gueguidian és un director combatiu, el cinema esquerrà francés.. llavors sembla que eixe esperit anide a tota la pel·lícula però mai surt a la superfície.</p> <!-- google_ad_section_end --> Documental Tue, 15 Aug 2006 07:00:08 -0700 http://projecte-andreu.org/cine/buenas_noches_buena_suerte <!-- google_ad_section_start --> <p>És una pel·lícula que va carregada de moltes circumstàncies, en lo qual s´hem fa molt difícil, valorar-la.. ha estat molt avisada, molt comentada, molt criticada.. i llavors quan t´enfrontes a ella a la gran pantalla, ja duus molts prejudicis al damunt. Sovint, me solen decepcionar els films tant publicitats, però després veient-les temps després, les entenc d´una altra manera<br /> I amb aquesta pel·lícula crec que m´ha passat algo semblant. Desitjava vore-la, la posaven bé, i el tema m´agradava. La pel·lícula està ben feta, és més teatral que cinematogràfica, la càmera es meneja massa al meu parer, buscant els rostres del presentador del programa de Good night, good luck; i els de Clooney obviament. El blanc i negre, crec què l´exigeix l´època que tracta a l´igual que la música, però crec que la recarreguen massa; els diàlegs els veig o massa retòrics o massa previsibles, però els escoltes i no estan mal, vull dir crec que el pitjor que es pot dir d´aquesta pel·lícula, és que està ben feta. Sí, ben feta, compta amb mitjans malgrat ser "independent", però li falta algo en l´ànima, en el to.. woody allen pot contar-te moltes voltes el mateix acudit, però te rius perquè creus en com te´l conta; Chaplin te feia plorar menejant un llavi, Wilder sap juntar una carrera amb una batuta orquestral.. igual no s´ha de comparar, però per ser una bona pel·lícula, exigisc que hi ha algo més que una elaboració tècnica, correcta.. ha d´haver algo més, eixe talent que obliga a reveure-les, ací no serà el cas. I crec que sé perquè és, no es pot posar a fer "cinema polític", un liberal; no pot parlar de comunistes, un que tampoc vol que estiguen; les imatges d´arxiu de Mcarthy per mi, és el millor de la pel·lícula (segurament per deformació professional, sóc licenciat en història) però no estan agafades les més impactants, és a dir, les que es trauen ja les sabem.. són el macarthysme, que fàcilment rastregem al seu present, amb motiu del pànic del 11-S, que els ha fet rellegar llibertats en pos d´una suposada seguretat..</p> <!-- google_ad_section_end --> Documental Drama Sun, 02 Apr 2006 08:09:51 -0700