Ahir vaig tindre un sopar amb la gent de l'escola. Feia anys que no els veia, a ningú de tots. Fou una trobada curiosa. El cas és que em feu rememorar... però no l'època de l'escola. Allí, a la discoteca (per dir-li algo), em vingueren records de les raves d' "antanyo". On la música feia palpitar l'esternó. On una obscuritat eròtica amagava els amants fogosos, els "picaros" lladres de beguda i els cuiners de K. ¿Que s'ha fet d'aquelles coves, d'aquelles fabriques, de les casernes abandonades, dels fematers entre boscos, de les platges, rius o de les quadres abandonades de la mà de déu? Que fou d'aquella obscuritat tan acollidora? Foren els precipitats pels balcons, o els cuiners morts als cantons, els que acabaren amb tota aquella fàbula? O realment em estat nosaltres els que, ja majors, no em continuat aquella saga? Certament ja no podem mantenir el nostre cos actiu durant vint hores. Ara la llum del dia ens recorda l'edat que tenim, i les coves ja no ens amaguen les illes. Ara que la policia ja no ens fa nosa, ara que a casa no ens espera ningú, ara que som un poquet més lliures... ara ja no volem, ja no podem. L'edat ens acora.

Recorde els dimonis,les culebres i els "mostruïtos". Recorde nits que no pronunciàvem paraula i l'únic que sortia de la nostra boca eren onomatopeies dignes d'un neardental. Recorde als amics d'una nit... i a les amigues. Recorde les estafes, i les estratègies. Recorde els vuits temporals. I les recol·lectes de gent desperdigada a les dotze del matí. Recorde matins que no sabia com havia arribat a casa, i nits que mai arribí. Recorde als traficants i als cambrers de l'últim bar. Recorde als innocents que per casualitat havien acabat allí, i la seua cara reflectia una por instintiva. Recorde la primera i l'última.

Ara s'apropa el meu aniversari, i com tots els anys, em venen records d'èpoques passades.