Projecte-Andreu.org - pel·lícules

Próximo Oriente

Sun, 03 Sep 2006 06:15:30 -0700

És una comèdia de Fernando Colomo. Parla del nou fenòmen de (es suposa, com si haguérem sigut sedentaris des del Neolític)la immigació, sobretot de com es produeix eixa adaptació i el mestissatge.
És un conte de fades, amb detalls interesants que denoten que el guionista que està al darrere duu molts anys fent comèdies. Hi ha dos germans, Cain i Abel, el primer és el bo i el segon és el dolent, per revisar els mites, supose. Doncs, Cain, és un dels actors de Agitación más iva, i clar.. imagine que eixe és el tiró comercial de la seua elecció. No dic que estiga malament, segurament, el perfil del personatge s´acosta al seu estil, és una mena del Càndid de Voltarie mesclat amb Forrest Gump, l´encert de Rousseau sí Rousseau hagués encertat, l´home bondadós per excelència que és capaç de tot pels altres, per amor també, i per deixar de ser el patito feo, i construir una família, això sí, ho fa en la cultura "forània", es fa islàmic, i per a més inri és carnisser! Hi haurà problemes amb el ramadan, la prohibició de la cervesa, el patriarcat masclista.. però tot s´ha de solventar amb un to blanc, tirant a rosa, que fa que la comèdia romàntica de Hollywood es trasllade a Lavapiés.

Presidente Mitterrand

Tue, 15 Aug 2006 07:00:08 -0700

És un documental, és una biografia.. però no és un biopic, és molt europeu, de fet m´atreviria a dir, si m´agradaren les generalitzacions, que és molt francés.

París és revolució francesa, però també és la ciutat de l´amour. Llavors, ací es conjuguen les dues coses. El president gal, és entrevistat per un periodista que vol averiguar un poc d´història, i Miterrand, està a punt de morir, però es conserva lúcid i quisquillós. Es suposa que va de política, però la política no surt massa, sols per explicar cadascú d´on és.. tots menys Miterrand.

El documental, crec que està molt ben fet, i la pseudo-història que sempre cal inventar al voltant de l´entrevistador, està molt ben feta. I la interpretació de Bouquet és genial, sinó ho saps, creus que és Miterrand de veres. Miterrand parla, i de forma molt bella i tallant, de tot, de la vida, de literatura, de l´amor.. inclús ma maquillant la seua memòria. Gueguidian és un director combatiu, el cinema esquerrà francés.. llavors sembla que eixe esperit anide a tota la pel·lícula però mai surt a la superfície.

Munich

Tue, 08 Aug 2006 09:04:48 -0700

Munich, un xiquet vol parlar de política.

Spielberg és Spielberg, és la màxima que més he escoltat com a promoció de la pel·lícula. I mai he entés que volien dir en això. un home, posat a productor, i ni més ni menys que de Dreamworks.. la manera de realitzar els somnis. He llegit diverses llegendes urbanes, al voltant de perquè el director més comercial (ací dit com a elogi) i enginyós, de Hollywood, va rodar La lista de Schlinder.. es veu que va descobrir que un familiar, o els pares, com tants altres jueus van estar i morir a un camp nazi; i per això es sentia obligat a rodar algo sobre allò.. com el petit capritx d´un geni, llavors va fer Parc Juràsic, per poder financiar-la. El destí sempre és imprevisible, i eixa boutade de geni compromés es va convertir en un èxit major (açò remet a la trama de Granujas de medio pelo, de Allen, però això és una altra història).

The Jacket

Sun, 25 Jun 2006 04:38:34 -0700

Jack Starks morí per primera vegada al 27 anys. Era soldat de l'exercit americà a la primera guerra del golf, i un xiquet asustat li disparà. Fou donat per mort fins al dipòsit, on de sobte obrí els ulls.
Tornant a casa, amb seqüel·les de l'incident (amnèsia), es veu implicat en un assassinat que no pot recordar i es ingressat a un centre psiquiàtric. Allí un metge practica teràpies il·legals amb ell.

Pel·lícula interessant per lo surrealista. Feia temps que no veia una pel·lícula americana que fos interessant. I aquesta ho es. Durant la pel·lícula intentí concebre com podia acabar per tal que fos realista, i realment el final em sorprengué.

Paradise now

Sun, 14 May 2006 10:35:54 -0700

Sovint la publicitat sempre creu que una nova versió sobre un conflicte és menys partidiària, i es creu més neutral i objectiva, ací crec que és el cas. Almenys és una versió des de la perspectiva que mai vegem, dels protagonistes. A aquesta pel·lícula se´ns pretén retratar que passa pel cap a dos palestíns que pretenen immolar-se a Tel aviv. Llavors conté dues vessants, una que es quedaria en lo visual i cinematogràfic, i una altra que ho trascendeix, que parla de la vida i dels èssers humans. Davant d´aquesta no sé si m´atreviria a fer comentaris, almenys a posicionar-me en un sentit més justificatori. Crec que alguns sectors sionistes o senzillament reaccionaris, han dit que esta pel·lícula és molt maniquea, comentari que m´ha sobtat molt, perquè crec que és tot lo contrari. Els tres protagonistes tenen una actitud distinta, i als tres els compréns, emocionalment pot seguir fàcilment les seues experiències i la seua decisió.

Obaba

Mon, 08 May 2006 14:50:32 -0700

Una jove estudiant de cinema decideix anar a Obaba a fer un treball per a l'escola. Obaba és un poblet perdut per les muntanyes vasques. Càmera en ma, va coneguent a tots els personatges del poble... l'hostaler amant de llangardaixos; Miguel, l'únic jove del poble; a sa mare, l'antiga mestra de l'escola. Amb tots va reconstruint el passat i present del poble.
Aquesta sinopsi sols representa el nexe d'unió entre les històries que es conten, que en aparença no tenen res a veure unes amb altres, excepte que passen al mateix poble, i amb, més o menys, els mateixos personatges. Bassada en un llibre de relats, aquest film resulta molt entretingut. Cada història té la seua intriga. És una pel·lícula d'eixes que no pots dir que tinguen un argument, per que en tenen molts. A demés cada història dona pistes de les anteriors o les següents, provocant a l'espectador per a que preste atenció a totes elles.

La fiesta

Sat, 06 May 2006 02:48:02 -0700

No esperava massa de la pel·lícula, però no tenia que haver esperat gens. "American Pie" o "Colega,¿donde está mi coche?" tenen una dignitat al costat d´aquesta. El principi, tant de colorí als crèdits i la música, no feien presagiar cap èxit, perquè si es suposa que volen fer una peli gamberra, haurien triat més Extremoduro o algo semblant, però ací es decanten per balades (ho reconec, de lo més conegudes, però no sé de qui són) i txumba-txumba per a la festa.

Els dos protes em donaren vergonya aliena. El guió i la construcció d´eixos personatges serien dignes d´estudi.. un niñatos malcriats que no acabes de saber ben bé que els afecta, es suposa que ella vol a A(mant) però està amb N(uvi), però ho veu super-normal, però alhora li demana favors a l´amant, s´enfada quan no ha d´enfadar-se i s´alegra quan passa a l´inrevés, però lo d´ell és alucinant.. quina actuació més penosa, sembla que no li hagen donat el guió final, és incoherent, increíble, inconnex... es suposa que és un tio que té éxit, i quan tracta de lligar és patètic o no té gràcia...HORRIBLE.. després la pel·lícula gira al voltant del cosí graciós, Chemita, que ha de perdre la virginitat a la festa; Tripi (que no ve de la droga sinó del membre, que forrarà amb un preservatiu fosforescent, fent un homenatge a star-wars digne d´estudi) i un parell de ionkis, que consisteixen en un que té alzeimer de lo cego que va i l´altre passa del calor al fred.. tenen els dos o tres moments graciosos de la peli, mantenint la teoria; de què els que llegeixen són pobres, perquè no tenen diners per al cine.

Bienvenido a casa

Sun, 30 Apr 2006 13:25:53 -0700

David Trueba, sempre m´agrada, però ací la veritat que crec que s´ha rendit a la comercialitat en les males acepcions que aquest concepté posseeix. El film estava revestit per totes bandes de detalls que hem feien sospitar, sols la feien a cinemes de masses, el tipus de públic que m´acompanyava era massa, massa.. acinèfil.. hi havia molta tercera edat denunciant detalls que no foren realistes a tothora (em moria de ganes de cridar-li: és una pel·lícula!), i després adolescents que parlaven sense parar, perquè no la volien vore.. haurien d´haver triat American Pie, que era la que hagueren reconegut gustosament, i no una peli d´un dels millor guionistes del cinema espanyol, un dels deixebles més destacats d´Azcona, que ni coneixen.. però de sobte, ho he vist clar.. van a vore una continuació dels Serrano, com el prota és el tio graciós de la sèrie.. i clar, segurament Trueba haurà de compensar eixe públic també.. i per això a voltes es passa de cursilona.

V de vendetta

Fri, 21 Apr 2006 04:54:50 -0700

Estem al futur. Els sistemes polítics s´han apoderat dels seus súbdits, i els han allunyat de la política, i mitjançant la televisió els manipulen i així enmascaren les atrocitats que cometen. Hi ha toc de queda i tot està prohibit. Però hi ha un superheroi, que amb sols una màscara blanca amb un somriure creu que cal venjar-se (vendetta), i ha canviat la Z del zorro per la v d´eixa actitud. La pel·lícula està inspirada en un comic, amb guió d´Alan Moore i dibuixos de David Lloyd. El primer, almenys, era un anarquista convençut i havia impregnat eixa càrrega en el personatge, ací queda més suavitzat, i és per això que Moore s´ha desmarcat de la pel·lícula, de la versió de la seua obra.

La vida secreta de Sherlock Holmes

Thu, 13 Apr 2006 11:43:55 -0700

Deia Hitchcock que el país que fa d´escenari de les històries ha d´aportar els detalls porpis d´ella. Ací, quan s´arriba a Escòcia es sent una gaita, i com és una pel·lícula anglesa, els diàlegs estan al servei de l´humor més anglés possible, subtil i elegant, per exemple:

"Holmes... Permítame una pregunta. No quisiera parecer indiscreto pero, ¿ha habido mujeres en su vida?". "La respuesta es sí... Me parece usted indiscreto"

Clar no cal dir que el guió el signa Wilder, amb L.A.Diamond, talent de tantes genialitas com El apartamento o El "Nadie es perfecto" de Con faldas y a lo loco.