Una pel·lícula que s´esdevé molt fresca.. el primer quart d´hora és sensacional, inclosos els crèdits que me semblen una obra mestra ja.. i el diàleg entre un home que salva a un suicida, i aquest, i les disculpes del primer per no haver-lo deixat són genials.
El ritme del film és molt dinàmic, inclús els moments menys còmics o més reflexius crec que estan ben salvats, no arriba a fer-se pesada, ni quan arriben a les trames amoroses sovint
sempre més previsibles, o edulcorades.. al meu parer, també he de dir que soporte millor Desayuno con diamantes que Nosferatu, per exemple.
Per contar algo del propi film, és una comèdia d´embolics inspirada en les referències més clàssiques.. de fet quan et pares a analitzar-la, et dones compte que tot el que ix ho has vist a infinitat de pel·lícules anteriors, típic embolic de sopar alhora a dos taules, les mentires i els enganys per amagar farses molt estúpides.. però torne a dir, que de tot això t´adones rere veure-la, ja que és una comèdia molt àgil i molt ben feta.
He de dir també que, com a la screwball comedy, la primera mitja hora és molt original i lúcida que tot lo altre, però ja se sap que la trama més romanticona hi ha d´estar, i és la que agafa les rendes més comercials, inevitablement.
Una sorpresa, si us haveu fixat, una comèdia francesa "àgil"! quan sovint solen ser més bé tetraplègicament lentes.
Les interpretacions, sobretot d´ell.. un dels pilars de la pel·lícula, sens dubte.