Aquesta és la primera pel·lícula que dirigeix Woody Allen, i es noten ja moltes peculiaritats del seu estil, el fet de mesclar l´humor més bàsic, el patetisme del personatge, la seua mala sort amb un humor més intel·ligent, més elaborat. L´argument és prou senzill, ell és un lladre sense èxit, un delinqüent frustrat, un personatge patètic sense present ni futur, fins que, tot això canvia radicalment quan coneix l´amor, una noia que sap vore en ell el que ningú hem vist.
Aquesta pel·lícula té el seu encant, no és de les millors.. però és la primera, té moments graciosos, ix ell, és en blanc i negre.. són alguns dels seus punts a favor.. i sobretot l´escena cèl.lebre de la fuga de la presó, amb eixa pistola feta amb una pastilla de sabó.. que dóna el pego molt bé, enganya als carcelers fins que la pluja destripa la màgia.
La contra, és que es fa a voltes lenta, no té el ritme de la següent, Bananas, malgrat que també la història és més estàtica.. la misèria del protagonista.
Primera pel·lícula dirigida per Woody Allen, que també està protagonitzada i del guió, és coautor amb Mickey Rose