Esperava molt menys d´ella. És una comèdia desenfadada, però que té elements molt originals, per a una trama romàntica prou usual. Ell és inseminador artificial, ella trapecista a un circ.. clar sols amb això ja no entraria amb els estereotipus del génere.
Els Alterio se n´ixen, com ja ve sent habitual. Sobretot el fill, Ernesto, que és qui aguanta la pel·lícula.. qui narra i actúa el film, qui exagera les situacions com a bon metge hipocondríac que és, i també exaspera de lo tímid i torpe que arriba a ser.
L´ambientació, es molt fresca també, perquè constantment es succeeix un gran cromatisme, els colors vius estan per tot arreu, i també la gent del circ, que li dóna un to fantàstic interesant. Inclús el ritme, amb flashbacks.. la seqüencia de l´enamorament que es filma com un videoclip, per no repetir el que tots sabem ja que es diran..
L´únic que em xoca és el personatge d´ella. És una dona que no existeix, s´ha enamorat d´ell i ja està.. no li afecta que li enganye, li perdona de seguida, és hermossíssima i des del primer moment el vol i el fa feliç.. i a més té una bessona.. existeixen a la realitat? clar.. però on estan? Al circ, hauré d´anar. Aleshores amb
eixe perdó tant ràpid, s´eviten les trames d´empenediment i plors, que ja hem vist tantes voltes.. però alhora que constants són necessàries.. sinó no t´acabes de creure que siguen reals.. però clar la gent del circ ja se sap..

La parella de directora i guionista, Daniela Frejerman i Inés París, havien fet abans "A mi madre le gustan las mujeres" (2002), i "A quien me manda meterme en esto" (1997)