És una comèdia de Fernando Colomo. Parla del nou fenòmen de (es suposa, com si haguérem sigut sedentaris des del Neolític)la immigació, sobretot de com es produeix eixa adaptació i el mestissatge.
És un conte de fades, amb detalls interesants que denoten que el guionista que està al darrere duu molts anys fent comèdies. Hi ha dos germans, Cain i Abel, el primer és el bo i el segon és el dolent, per revisar els mites, supose. Doncs, Cain, és un dels actors de Agitación más iva, i clar.. imagine que eixe és el tiró comercial de la seua elecció. No dic que estiga malament, segurament, el perfil del personatge s´acosta al seu estil, és una mena del Càndid de Voltarie mesclat amb Forrest Gump, l´encert de Rousseau sí Rousseau hagués encertat, l´home bondadós per excelència que és capaç de tot pels altres, per amor també, i per deixar de ser el patito feo, i construir una família, això sí, ho fa en la cultura "forània", es fa islàmic, i per a més inri és carnisser! Hi haurà problemes amb el ramadan, la prohibició de la cervesa, el patriarcat masclista.. però tot s´ha de solventar amb un to blanc, tirant a rosa, que fa que la comèdia romàntica de Hollywood es trasllade a Lavapiés.

Per cert, genial els tres primers minuts, una cita a cegues projectada des d´un xat, a un restaurant anomenat Bangladesh. I també genial, l´antic company d´escola que es deia Cristòbal, i que tots li deien Cristo per abreviar.. apocopació que no fa gens de gràcia entre els seus nous pròjims, els musulmans. No sé sensiblera, però per a les tantes que vegem, més pròxima, i més enginyosa.