És un documental, és una biografia.. però no és un biopic, és molt europeu, de fet m´atreviria a dir, si m´agradaren les generalitzacions, que és molt francés.

París és revolució francesa, però també és la ciutat de l´amour. Llavors, ací es conjuguen les dues coses. El president gal, és entrevistat per un periodista que vol averiguar un poc d´història, i Miterrand, està a punt de morir, però es conserva lúcid i quisquillós. Es suposa que va de política, però la política no surt massa, sols per explicar cadascú d´on és.. tots menys Miterrand.

El documental, crec que està molt ben fet, i la pseudo-història que sempre cal inventar al voltant de l´entrevistador, està molt ben feta. I la interpretació de Bouquet és genial, sinó ho saps, creus que és Miterrand de veres. Miterrand parla, i de forma molt bella i tallant, de tot, de la vida, de literatura, de l´amor.. inclús ma maquillant la seua memòria. Gueguidian és un director combatiu, el cinema esquerrà francés.. llavors sembla que eixe esperit anide a tota la pel·lícula però mai surt a la superfície.

El gran tema del film, hauria de ser quin va ser el paper de Mitterrand, al període més complicat.. la Vichy, col·laboradora amb els nazis.. però no s´instiga en això, ni tansevol s´encalla.. els sentiments no ho consenteixen.
Eixa és la meua impressió. Gueguidian és el periodista, i està enamorat en el fons de Miterrand, que a voltes es comprén, per la retòrica que utilitza, i que es troba al desenllaç de la seua vida. Imagine, que si tingués una altra empatia amb el personatge, canviaria la meua opinió envers ell. Crec, que passaria algo semblant, si feren un envers Felipe González, encara que ací no s´atrevirien.

Però insistic, és la meua apreciació. El documental paga la pena, perquè et fa reflexionar, encara que siga en contra d´ell.