Acabe de veure-la, llavors no sé si seré objectiu (mai sé és de totes formes). Mentre obria açò, pensava en fer una ressenya circular. El film investiga en el procés de descobriment i decadència alhora, d´un matemàtic. El ritme i els plànols, així com la música resulten inquietants i dessassossegants.. llavors és una pel·lícula que aconsegueix el seu fi. Podríem discutir sobre lo desagradable de la intenció, però no sobre el film mateix. És a dir, és com si davant del Guernica sols parlàrem de la tragèdia de la guerra civil, o de com es conformà el feixisme o el colp militar, i no sobre el quadre mateix.
A mi hi ha moments que em resulten desagradables les situacions o els moviments de càmera, sobretot quan aquesta és subjectiva i llavors, vegem pels ulls del protagonista, una mica.. com diria, "ratllat", no és un mot acadèmic però crec que és el que millor explica el relat.
El protagonista, quasi exclussiu.. terriblement convincent. I el mestre major, lo millor de la pel·lícula al meu judici personal, tanmateix ens qui ens explica la pel·Lícula, i ens conta anècdotes de matemàtics. La presència dels jueus i la Bolsa.. les trobe difícils d´encaixar, no sé si per fractures al guió, o perquè és pretén, simbòlicament, com construir el ordre dins del caos, o a l´inrevés.. perquè tal volta el caos també té un ordre, si més no això suggereix.
La pel·lícula no és fàcil, però pi tampoc ho és...

Pi = 2*(1 +1/3 +(1*2)/(3*5) +(1*2*3)/(3*5*7) +(1*2*3*4)/(3*5*7*9) +... +(1*2*3*4*...*n)/(3*5*7*9*...*(2*n+1)) +... )

Per entendre aquesta crítica, cal entendre que no sóc partidari del dogma, de fet no veig cap obra d´aquest génere sense Biodramina; i tampoc d´utilitzar el simbolisme propi del videoclip, o els cercles sobre l´eix..això, en tot cas, ho entenc dins de la perspectiva "pi" i circular, que alhora és l´espiral on ens vol introduir el director. Altra pel·lícula independent, també rodada amb poc pressupost de temàtica similar, és Cube.