En principi, es suposa que és una comèdia a l´ús: xica abandona a xic, i este ho passa fatal. Però és divertidíssima, inclús la part que és un drama, que s´exagera com una tragèdia grega.
Ell, l´actor, se n´ix.. és un poquet neurosi alleniana però passada pel filtre d´Argentina. Un home tant bondadós que fins i tot, els sogres ràpidament es posen a favor d´ell quan trenca amb la seua filla.
Totes les armes que inventa per lligar, inclús s´apunta a un curset de cuina, pensant-se que hi haurà dones allí.. i després resulta que era de cuina japonesa, i sols hi ha japonesos. O un gos xicotet que es compra, i després serà gegant i gossa.. hilarant. La trama més previsible, però les situacions força gracioses.

Hi ha una escena que li pregunta un xic a una xica, com és el seu pis...
ella - previsible: molt de fred en hivern, i molta calor
en estiu.

Al compàs de Calamaros i drexlers, i amb pleonasmes delirants...