Munich, un xiquet vol parlar de política.
Spielberg és Spielberg, és la màxima que més he escoltat com a promoció de la pel·lícula. I mai he entés que volien dir en això. un home, posat a productor, i ni més ni menys que de Dreamworks.. la manera de realitzar els somnis. He llegit diverses llegendes urbanes, al voltant de perquè el director més comercial (ací dit com a elogi) i enginyós, de Hollywood, va rodar La lista de Schlinder.. es veu que va descobrir que un familiar, o els pares, com tants altres jueus van estar i morir a un camp nazi; i per això es sentia obligat a rodar algo sobre allò.. com el petit capritx d´un geni, llavors va fer Parc Juràsic, per poder financiar-la. El destí sempre és imprevisible, i eixa boutade de geni compromés es va convertir en un èxit major (açò remet a la trama de Granujas de medio pelo, de Allen, però això és una altra història).
Ací sembla, que havia de posicionar-se davant del conflicte d´Orient Pròxim. I tots pensàvem que òbviament del costat de l´Estat d´Israel, però sorprenentment, recent estrenada ja escoltàrem crítiques dels sionistes de que era una pel·lícula antisemita. I llavors, m´entrà la curiositat, i volia vore-la. Havia vist Paradise Now, i no esperava més de la versió hollywoodiense però com als neonazis no els havia fet gràcia, pensí que pagaria la pena.
La película és molt llarga, però a diferència de la resta, a mi no m´ho semblà, és un thriller, i com a bon thriller és interesant i té una intriga que compensa la duració, ací més que la intriga és la precisió de cada colp. Visualment i narrativament, crec que està molt ben resolta, encara que al meu judici no m´agrada com està contat l´atemptat de l´inici, el que van fer els islamistes als jocs olímpics.. sembla un reportatge telivisiu, o un docu-drama. Però això és un opinió dictada pel gust. Així com el personatge protagonista, que encara no sé que és més dolent si el personatge o l´actor. A l´igual que les subtrames, la del xiquet tant manida.. però bé, és verosímil.. I després entrem en la polèmica política. Entenc, les crítiques de la dreta sionista, pel desvetlament del Mosad, del seu funcionament i la seua crueltat.. encara que sí hagueren dit que era la C.I.A. ja tenien resolt el problema. Però a banda d´això, a mi el que me colpejà és que fós un film antiàrab, i maniqueu, no sabria dir si pro-sionista, encara que per embat front a l´enemic, si més no indirectament.. Si li lleves el pes que li han volgut donar a la política i a la història, és un thriller molt ben elaborat, que supera de bon tros, els thrillers als que ens tenen acostumats de Van Damme o Steaven Seagal.. ara que, com la finalitat era l´altra i no aquesta, crec que resta com una nova decepció d´aquell prometedor geni, que al contrari del que diuen no ha madurat, és més, no sé perquè ha de madurar amb temes que no li agraden. El món també necessita tiburons, Et´s, Peter Pans..
