D'aquesta pel.lícula es poden dir moltes coses. La principal és que careix d'argument. Bo, no exactament... però l'argument sols és l'excusa per justificar la pel.lícula. Moltes vegades diem que una pel.lícula va de drogues i això... està també va de drogues, però a un nivell mai vist. No parla del tràfic de drogues, ni dels baixos fondos lligats a les drogues, ni la deseperació dels drogadictes, ni res d'això. És una pel.lícula que intenta narrar l'experiència de drogar-se des del punt de vista del individu. No fa una apologia de les drogues, però tampoc les menysprea. Va més enllà retratant allò que són, precindint de tota utopia sobre el tema. Narra tant els moments d'eufòria com el pànic absolut, tant el moment d'extranya lucidesa com les llagunes temporals.

Tot això dirigit pel ex-membre dels Monty Python, Terry Gilliam. Director d'altres pel.licules com Las aventuras del barón Munchausen, Los héroes del tiempo, El secreto de los hermanos Grimm, 12 monos, etc...

Per altra banda pot ser lo més interesant de la pel.lícula són les magnífiques interpretacions de Johnny Depp i Benicio del Toro.