Deia Hitchcock que el país que fa d´escenari de les històries ha d´aportar els detalls porpis d´ella. Ací, quan s´arriba a Escòcia es sent una gaita, i com és una pel·lícula anglesa, els diàlegs estan al servei de l´humor més anglés possible, subtil i elegant, per exemple:

"Holmes... Permítame una pregunta. No quisiera parecer indiscreto pero, ¿ha habido mujeres en su vida?". "La respuesta es sí... Me parece usted indiscreto"

Clar no cal dir que el guió el signa Wilder, amb L.A.Diamond, talent de tantes genialitas com El apartamento o El "Nadie es perfecto" de Con faldas y a lo loco. La pel·lícula demostra que Wilder, està agust i deixa el seu segell, a tots els géneres. Ací, la trama consisteix en dos episodis de les investigacions de Holmes i Watson, a través del legat de Watson. Hi ha intriga, com als casos dels personatges de Conan Doyle, però ací a més hi ha més coses.. hi ha els diàlegs genials, el contrast entre els personatges (un poc Scally i Mulder, també), la ironia i també la melancolia, motivada per alguna espia puntualment prussiana. La moralitat de l´època, l´idiosincràsia britànica, que queda palesa amb la intervenció de la reina.. creient que els alemanys no l´envairan.. perquè el kaiser és un familiar d´ells.. i sabem que passà després, i la valentia i l´habilitat de Wilder per incloure-ho. Una fotografia deliciosa, que retrata el paisatge escocés, una música, acudits amb moltes llengües, amb el Lago de los cisnes. Una pel·lícula tan grata com sorprenent. Hi ha aventures al llac Ness, on habita un monstre, i espies que fan morse a monges trapenses, que han fet vot de silenci. És a dir, una contundent metàfora -a més d´habilitat visual - per contar coses sense dir-les, o fer-te pensar perquè tu mateix les deduisques.. algo, en suma, molt angles, que queda comprovat també al final, com sempre, genial i inesperat.