Ara l´anti-heroi neoiorquí es trasllada a la Rússia del XIX, el Tolstoi de Guerra i Pau, Dostoievski... als compasos de Prokofiev.. són els referents eslaus i gelats que agafa, per parodiar-los. Els diàlegs, sovint s´esdevenen kafkians i filosòfics i metafísics per arribar al absurd de Ionesco. La música, està agafada d´Eisenstein i el seu Alexander Nemvski, inclús les praderes de la guerra però ací, són interrompudes, per exemple per un venedor de pipes que es passetja entre el mig del tiroteig. Els primers 5 minuts són hilarants, et presenta als personatges de l´aldea, cadascú més peculiar encara.
Es qüestiona la religió, parla amb la mort.. però no com ho va fer Bergman.. ací l´interrogant és si al cel hi ha dones.
Després, davant la invasió napoleònica, es plantejarà el assassinat del emperador francés.. i les pors que conmporta, la casuística i la moralitat, tot això vegent un assassí tant convincent com és allen i amb unes ulleres que com ell dirà.. potser que Déu estiga fet a la nostra imatge i semejança.. però no durà aquesta montura!
5ª pel.lícula com a director. També és guionista, ara en solitari i protagonista. El comentari més rosa, és que ací s´enamoraran Woody i Diane.