A tots els que li agrade Amelie han de veure aquesta pel·lícula, tots els que creguen en el realisme màgic, la disfrutaran. "Un emigrant rumanés, anomenat Concentescu es queda un bar que ja es deia Moustache, i com eixia més car canviar el nom que deixar-se bigot.."

Jack Lemmon, amb total llibertat, per fer gestos, paiasades, disfressar-se.. una delícia. I Shirley Maclaine, fent de prostituta amb una dignitat i una elegància que ja volgueren les baroneses de l´alta societat.

Es trobem a París, i hi ha un gendarme que es farà proxeneta perque s´enamorarà de la seua assalariada. Els colors inunden la vida, que transcorre sempre de nit, però amb més llum i més moviment que al dia. Hi ha personatges de comic, les rivals d´ella al carrer, els rivals d´ell entre els "xulos" amb els seus "mots" disparatats.. i sobretot el cambrer del pub.. llavors un proxeneta es farà passar per un client perquè ella estiga sempre amb ell.. hi ha alguna manera més bella de fer una propaganda moralista? [Doncs hi hagué jaleo amb l´estrena.. wilder sempre s´ha vist com un verd socarron pels hipòcrites catòlics, també volgueren prohibir "Bésame, tonto".. temàtica sexual i no hi cap nu!!].. i el més grau, és que a voltes les mentires són més creibles, i les veritats totalment inverosímils llavors.. Però això ja és una altra història.

Dels millors wilders.. i amb un final terriblement sorprenent.. una comèdia com ja no se fan, plena de detalls però amb un ritme endiablat que obliga a vore-la més voltes, per gaudir totes les genialitats, com el gos per exemple que té pedres al rinyó..

Nominada a tres oscars.. sols li donaren el de la música, a Andre Previn.