Hobbes (es creu, es diu) digué "El home és un llop per a l´home", anem a comprovar-ho -dirien els creadors d´aquest film. La base imagine que estarà en eixos fenòmens sociològics, tant de moda a la televisió, GranHermano, Esta cocina de invierno, OT.. La convivència. Hi ha un lloc de treball molt important, i hi ha 7 persones que han superat el casting. Però sols serà per un, quin criteri s´ha de seguir. Que el decidisquen ells - pensaran els caps de personal. com trien les empreses? què és allò de la competència salvatge, el tot val, "lo importante no es participar, sinó ganar!" Llavors a un gratacels contrastaran opinions, moralitat, escrúpols o la seua manca..

La pel·lícula a priori sembla més previsible, però crec que està ben resolta, té una bona intriga, i les interpretacions dels actors boníssimes, sobretot Alterio, una debilitat meua.. a vore, enteneu-me, la meua debilitat és Verbeke! però Alterio, crec qué és Allen + Mr Bean + Gonzalo (7 vidas): divertidíssim! I tots estan bé, però Eduard Fernandez se n´ix, pot tindre diferents registres en una mateixa seqüència.

Els guions crec que són molt bons, tots els personatges resulten verosímils i atractius. I un fet que es nota que la pel·lícula està elaborada, i no és una comedieta casual, és en l´ambientació. Com variar planos, en un sol despatx? Fora hi ha manis anti-globalització (pro-altra-globalització), quin millor contrast per advocats i economistes, que parlen de Catch-flow, i han estat a Cambridge.. contruint una metonímia tan cruel com real, l´altura (de l´edifici on ells estan, la seua posició) impedeix escoltar els crits de la gent, els seus plors, les seues demandes... curiosament al final qui baixe ho escoltarà.. no destripe res. El final, dels meus preferits.

Una curiositat el guió junt al director, el signa Mateo Gil, el colegueta d´Amenábar, autor de Nadie conoce a nadie. Està basada en una obra teatral homónima, de Jordi Galcerán, però si vols saber més.. (una entrevista al director):
Enllaç