Sovint se´ns ha dit que Shakespeare i el cinema, han estat sempre enemistats. Jo crec, que ací es demostra que no.. és la millor versió de Romeo i Julieta que s´ha fet mai, sobretot a partir de la segona meitat. Aquesta pel·lícula, és de 1967, i ha estat descrita com comèdia generacional, atacada des de la portada com una provocació. Els diàlegs són genials, rapidíssims i tallants; visualment té moments suberbis, a banda del erotisme de la cama de Mrs Robinson, adès aludida. Els personatges estan molt ben construits.. amb Dustin Hoffman sempre tinc els meus dubtes, però crec que és una mania personal.. mai acabe de saber si ha de fer riure o por.. per exemple, la seua persecució, la seua insistència.. seguint-la a classe, cridant-li a la biblioteca, correguent al costat de l´autobús.. que hauria de fer-nos riure alhora que ens mateninm intrigats al sofà; em recorda més al seu paper a Rainman o al Hanks de Forrest Gump..

Visualment crec que es trencadora, trobem la herència (l´homentatge / plagi) expressionista.. en el seu crit a l´esglèsia.. enclaustrat per eixe món amb tantes coaccions morals, en eixa església presbiteriana.. que curiosament tancarà, i allunyarà, amb una creu. L´home incomprés, que la mare ha volgut seduir, el pare humillat vol matar, la filla que no sabem massa bé que vol, trobe la seua interpretació un poc plana.. però bé.. també acord amb els rols que retrata.. i un no parar, un sempre seguir lluitant, insistint, correguent, en cotxe.. com siga! Ell la vol, ella també.. però la família i la societat, NO! Fins i tot el seu caser el tira de casa, la policia el segueix, però ell segueix avançant al compàs de la banda sonora més célebre de la història, els Simon & Garfunkel, i també David Grusin.. Hi ha desenfocs plàsticament delciosos, els monos del zoo intercalats al muntatge conten pensaments i com avança la trama.. genial! Obra mestra imprescindible! Una road movie romàntica, que amb eixes melodies, no pot ser refusada per ningú.. a no ser per l´enemistat de la cursilería, però tanmateix el tema que tracta..

Tres anys després tindria èxit un altre drama romàntic "Love story", però eixa sí que era lacrimògena.

Mike Nichols, és autor també de ¿Quién teme a Virginia Wolf? (1966); als 80´s entraria més en el joc comercial, són conegudes també Armas de mujer (1988); A propósito de Henry (91) o Lobo de (94); i més recentment la curiosa, polèmica i arriscada Closer (2004)