Amb aquesta pel·lícula traça una delirant paròdia futurista, amb uns elements molt originals, com el orgasmatron.. que és una bola que sols acariciant-la et dóna un plaer nirvànic.
Un home ha estat invernat durant dos-cents anys, rere una operació de apendicitis fallida. El film relata el que es troba, però hi hauran persecucions i revolucions, cotxes que volen, immensos cultius transgènics, amb un futur dissenyat com a les novel.les de Huxley i Orwell, amb una dictadura totalitària, on totes les dones són frígides...
És curiós però tot el que pensava que era dolent, ara és bo, com el tabac, els congelats i les grases.. i és dolent, de nou, la verdura, per exemple. Força curiós.
Aquesta comèdia és sens dubte, una de les primeres obres d´art del autor, molt elaborada, que encara manté l´slpastick i es recrea en algunes situcions i gags, retrent-li homenatge als clàssics del cinema mut, però també conta amb deliciosos diàlegs, i la barretja del físic de woody allen amb robots.. resulta - no sé massa ben bé perquè - hilarant.
A aquesta pel·lícula el personatge de allen, ja està solidificat, ja és gairebé el definitiu i inconfundible que el seguirà.
Amb aquesta, seua 4ª pel·lícula com a director. A més actua. El guió el comparteix ara amb Marshall Brickman. I la nota curiosa és que és el propi Woody qui crea la música, de jazz, de la pel·lícula.. tal volta per això no siga casual el nom del personatge Miles, de Davis, i Monroe, d´una dona, com diríem.. no cèlebre per la seua frigidesa.