una de les pel·lícules més lleugeres de allen.. s´inspira en shakespeare com es veu clarament al títol. I a més barretja els referents de Chejov i Bergman (Sonrisas de una noche de verano), però passant-los per l´humor, per l´embolic.. entre les parelles. Tot això salpicat de cites filosòfiques i debats envers de la transcendència i la sencillesa, un tema recurrent de Allen. Baixar a la quotidianitat els interrogants més metafísics.

És graciosa, encara que perd al comparar-se amb altres, per exemple, contra l´anterior, "Recuerdos" una de les millors, la posterior seria Zelig, un fals documental, molt lúcid, però també anti-comercial. Recuerdos estava feta en blanc i negre, i era massa catàrquica, és a dir un autoqüestionament, (pseudo)autobiogràfic com ja passava a Desmontando a Harry.

Recuerdos no havia tingut massa èxit, i llavors a l´època aquesta Comèdia sexual, es perfilava com un refresc de la filmografia del neioorquí. Tenia a més l´encant, de que era la primera peli on dirigia a Mia Farrow (que seria la seua dona, i mare de Soon-Yi, la seua actual parella. Apunt rosa: a Mia li semblà molt mal, que Allen se n´anès en una jove, però recordem que abans de complir els 18, Mia, ja havia estat en Polanski i Sinatra, òbviament no jutge, però el mateix raser per a tots!)

Els diàlegs de Comèdia sexual.. no acaben de ser tant histriònics i tant còmics, com a altres, són més de somriure que es sol dir, però visualment si, tanmateix eixe escenari bucòlic és antitètic al urbanisme d´Allen, encara que vulga interpretar algú que no li desagrada la natura. Les composicions i els paisatges, visualment són molt apacibles i bonics, deixant-se veure l´impressionisme, evidenciant la bona fotografia, un cop més, de Gordon Willis.