Pel·lícula lenta on les hi haja, poc de diàleg i molta muntanya. Crec que fer la crítica dolenta d´aquesta pel·lícula és políticament incorrecte, però us asegure que si la peli no fos entre dos homosexuals (un, com a mínim, és bisexual!) ningú hagués parlat d´ella, bé em eferisc bé..
Els diàlegs, són gairebé inexistents.. i no sé si és una impressió personal, però és fàcil deduir els dobles sentits de quasi tot el que diuen. La problemàtica del fet de ser homosexuals, i que allò pose entrebancs al seu amor.. crec que era el tema que tothom esperava en el film, però això s´intueix perque a la pel·lícula és molt puntual, o quasi ni se menciona. De fet si no volem buscar el context de repressió sexual de l´època podriem adduir fàcilment que si el romanç no triomfe és per por al compromís d´un dels dos, que és l´excusa que acostumen a triar les comèdies romàntiques.
L´escenari natural, eixe "terreny vedat" com es tradueix el títol, és deliciós, però el recrea massa.. llevant-li dinamisme a l´acció, encara que sembla que siga el que és pretenga, perquè no passa gran cosa.. tal volta és simbòlic, i vulga dir que les coses estan estàtiques i encara que semblen no canvien tant.. de fet a molts paisos musulmans, i a Xina també, per exemple, s´ha prohibit l´estrena per les escenes..
Dues hores eternes, que a més compten amb unes elipsis tremendes, i encara així sembles estar encara al principi.
El millor la dona d´un d´ells (que la recorde de Dawson crece) que té un paper de dona abnegada.. que ha de estar callada, pegarse la volta al llit i plorar.
De nou no entenc res, ha obtingut 4 globus d´or, i entre ells el guió i la direcció, els que menys valore. Curiós.