Usuaris registrats

No tindràs una casa

No tendrás una casa en la puta vida.

Belle epoque

Génere: descobriment sexual amb rerefons llibertari i republicà
Director: Fernando Trueba
País: Espanya, Portugal i França
Any: 1992
imatge de l'usuari marlango

marlango a 24 febrer, 2006 - 16:21

Són els temps de la república, les acaballes, s´està preparant el pucherazo del 36 segons es conta, i un jove, seminarista que sap cuinar es refugiarà (perque ha desertat) a una casa llibertària (o llibertina, eixos dos conceptes que sempre es pretenen fondre). Ell, no està preparat per eixe ambient tant vitalista i belle-epoque que presideix eixe espai. I primerament, es decideix a abandonar-ho camí a Madrid però ràpidament en veu alta dos colosos actors testimonien el veritable motor del món. Fernan Gómez, el pare de les 4 noies, li ho conta a un retor (A. González).. "vuelve tras el olor del coño de mis hijas!" Amb eixa rotunda claredat s´explica quina va a ser la trama de la pel·lícula. 4 filles contra un seminarista.

Diuen que les bones pel·lícules ho són pels seus secundaris, ací es demostra.. Gabino Diego, és fill de Chus Lampreave, una "señora de bien", i ell és el senyoret que va darrere de Marivel Verdú, i per ser-ho, cantarà albades carlines, revolucionàries.. li explicarà al retor que vol ser apóstata, rere santiguar-se.. clar que sí.. inclús que cal cremar als cures i les esglèsies! I amb aquest personatge sentim les cançons i els himnes de cada ideologia present en eixa època. Inclús la mare, de dretes, recolzarà inclús l´opció republicana (no, la comunista, clar) en tal que no triomfen els borbons.. clar al ser republicans. Un retor es penjarà rere llegir el "Sentido trágico de la vida" de Unamuno. Detalls genials, molt lúcids. Un pintor que no pinta, perquè en pintura ja està tot inventat i sols signa llençols blancs. Però després de tot, no és una pel·lícula política, malgrat que el context obligue. És una pel·lícula d´amors i descobriments.. i sorprenentment els 4 personatges femenins no estan gens estereotipats, al meu parer, inclús cal creure´s que Ariadna Gil és un home!

La família té tant clar el seu ateisme i el seu republicanisme, que no han d´apostar per la ideologia; tenen eixe extrany to de les pel·lícules espanyoles ambientades en la República, que no han de fer propaganda.. com si ens digueren, eixes són les millors idees perquè hem de convéncer a algú si tothom les tindrà! Inclús l´amor lliure, que fa que l´espós es gite amb la dona, mentre l´amant espera fora, tranquil perque sap que després se n´anirà amb ell. Una locura? un temps boig? Una de les millors pel·lícules de Trueba, i alhora una raresa.. amb "la niña de tus ojos" s´acostaria però mai la superaria. Un film obligat!

Arxivat a: Comèdia
Aquesta web és bilingüe: tots els textos estan en català i valencià. Cada paraula escrita en català la segueix, immediatament, la seva traducció al valencià. Però per problemes de format he reduït l'espai entre les lletres i les paraules. Donant lloc a la superposició de paraules. Espere que aquest format no impedisca la lectura.