Fielding Melish treballa de provador de màquines experimentals, com tombes amb equips de música o inodoros tèrmics, per les visites al gelat hivern. I un dia coneix i s´enamora d´una activista política, que arreplega signes perque s´ajude a San Marcos (un país llationamericà amb una tirania ferotge.. s´ha de llegir Batista i Cuba, però amb unes ulleres surrealistes). Hi ha diverses confussions i Allen, amb eixa traça musculosa i fornida que el defineix.. es convertirà en l´heroi de la guerrilla. El tó i el ritme són molt àgils, i hi ha gags constantment... alguns molt surreals, com una orquestra que toca sense instruments al palau del dictador, perque suposem que li´ls han llevat. La risa és constant. I té escenes memorables com el judici, on ell mateix, al ser advocat i testic s´interroga mentre el jurat fuma marihuana per entendre-ho, o la nit de noces que es retransmitida per televisió com un combat de boxa.. fa 40 anys i la tele.. es meneja per eixes latituds, amb Gran Hermano, per exemple.. ja s´havia previst quasi mig segle abans.
Destaca el seu ritme trepident, el surrealisme i l´homenatge al slapstick.
És la segona pel·lícula de Woody Allen com a director, guionista i protagonista. I surt també Silvestre Stallone, de veres!